He sentit l'impuls irrefrenable d'aquells ulls negres que varen canviar el món amb el traç ferm d'una recerca intensa. D'un rosa d'interior entapissat, d'un blau esmorteït sorgit del fons d'un paisatge imaginari encara per descloure. D'unes figures silencioses i tristes, de cap cot i de mans esllanguides. A la recerca d'un llunyà esclat de vida.

El fons es tornà blanc, i l'arlequí es va moure. La dona es va morir i el nen va crèixer. Va trobar una pilota, i va girar el cap. I quan se'n va adonar s'havia deixat les mans a les butxaques, però les seves mans parlaven soles rera els cabells esbullats d'aquella noia que el mirava amb els seus propis ulls, i va voler fugir. Aquella mirada el perseguí durant tota la vida, a la vora del llac, sota el llit, sota els arbres, darrera els llibres; un dels quals relatava la seva vida i ell, encara no ho sabia. Allí empre hi havia vist un llibre en blanc.

Va agafar un pot de tinta negra per esborrar la taca d'aquells ulls, i va pintar la sorra i els cavalls i els homes i els seus barrets de palla. I el sol que crema, i els crits i els esgarrips del brau. I quan va acabar, va veure aquells ulls negres altra vegada darrrera una muntanya inabastable de fulls de paper desordenats, convulsos. I a dalt de tot ja no sabia el què buscava, perquè potser, ja era era a baix de tot, i seguia buscant sense saber tan sols si podia trobar-ho.

Li havia volgut posar un preu massa alt, però aquells ulls li van fugir endebades, enrabiats, plorosos, perquè no era el preu el que comptava. I va continuar trobant-los cada dia a totes hores, i els tapava de colors i de rostres trencats.

Just abans de morir va trencar el mirall de l'entrada.


Amb una P/A a les mans