Estat febril, gairebé mitja hora a peu de carrer amb el mòbil clavat al cervell mentre intentava dir alguna cosa coherent per respondre a la bateria d'històries que m'entraven a través de les ones. Però era lluny, molt lluny. El cafè amb llet més fred que la taula de marbre on m'esperava. Només un parell de glops. Cap conclusió efectiva. I un cotxe que em volia planxar la punta de la sabata. Fred al cos, humitat, mal de cap. Demà en parlem, d'acord, que faig tard. Sí, d'acord fins demà. El sol encara no arriba al carrer i tot és encara l'ombra humida de la primera hora del matí. A la cafeteria, sis persones solitàries, una per taula. Cronometrades. L'un mira el diari sense interès, l'altre mira el mirall de la paret. Un altre no mira enlloc, i l'altre fuma. Desapareixen depressa i n'arriben uns altres. El xiulet del tren a l'estació propera. El sol que ja sembla disposat a escalfar una mica l'ambient, nens amb motxilles. Els nens, carrer amunt cap a l'escola, els grans, carrer avall camí de l'estació. Dos jubilats arriben a la plaça al mateix temps que el sol arriba al banc on seuen. Obre l'estanc, el forn ja fa estona que rutlla.
Marxo pel carrer del costat cercant l'escalforeta del sol. La febre m'ha fet veure coses rares quan era matinada. A la ràdio expliquen que han detingut al Xirinacs i al.lucino, un altre viatge al passat no, sisplau, i no entenc res. Miro el termòmetre. A vegades, la febre el que dóna és lucidesa.