Paraula justa i precisa, de matinada. Un sol mot, una sola mirada. Intel.ligent, captivadora. I s'estreny, a poc a poc, el cercle que viatja del passat al futur, i m'atrapa.
La sang recorre el meu rostre en un instant. El tercer i el quart, jocs d'ulls que s'envolten de columnes de fusta i juguen, absents, a trobar la sortida. Però el segon és persistent, i el temps que juga a la contra es farà llarg, molt llarg, en la fracció en què els nostres ulls es creuen sense dir-ne res més, perquè ja està tot dit.

El joc està servit. Recorre la geografia dels paisatges, subterfugis de records fulminats. De mar a mar. Des del turó recobert d'herba fresca on ell jugava a estendre els somnis d'un infant sobre els papers blancs sense tall de cisalla, tan fràgils com l'onada d'escuma.

Era quan estampava colors, amb aquells ulls d'infant, sobre el reixat d'empremtes de la terra.

Sí, al final se'l va endur, amb gest còmplice, el secret del deliri.