Estic emocionat.

Ha vingut ell en persona a demanar-me el vot. Ell, el Senyor Diputat del PSG (Partit Suposadament Guanyador), acompanyat per la plana major local del seu partit, o sigui, tres o quatre.

No, no siguem tan generosos. Eren tres.

El President del Comité Local del PSG encapçalava la comitiva, acompanyat pel Senyor Diputat i els altres que dèiem, tots ben vestits i somrients. El President del Comité Local, amb qui tinc una relació molt cordial, m'ha saludat efusivament, i m'ha presentat el Senyor Diputat. El Senyor Diputat lluïa el millor dels seus somriures possibles, vestit a mida i un encaix de mà força acceptable. O sigui, educat, distant - ell és diputat i jo no- i políticament correcte. El President del Comité Local m'ha dit, amb un to entre trascendental i irònic:

- Martí, et presento el senyor J.R. -comencem bé, he pensat- Diputat del PSG, i estem fent campanya porta a porta per demanar el vot. Ja sé que ets ambidextre, però aquesta vegada no ens pots fallar, que ens hi juguem molt .

Tal qual. Ara resulta que sé votar amb les dues mans.

El Senyor Diputat m'ha entregat en mà la propaganda i el sobre -moment culminant- i tot seguit encaixada de mans, salutació a la comitiva i passsi-ho bé i fins a la propera.
I com diu la dita, la bugada ben neta i els llençols ben blancs.

I el meu vot, també.