Aquella nit vaig descobrir que les coses belles tenen una vida interna complexa i fascinant, més enllà de la fràgil i trencadissa imatge que desprenien als meus ulls, atònits, endolcits pel silenci, estranyament serens.

Així va acabar l'any i n'arribava un altre, quan dirigia els meus passos a recer tot cercant l'aixopluc i el descans, quan la matinada era més freda. Havia deixat oblidades moltes coses i m'havia endut, només, aquella lliçó que m'havia d'acompanyar per sempre més. La resta era sobrer.

Fins que un dia vaig tornar al mateix lloc i vaig trobar-hi, tan sols, un munt de runes i males herbes que em barraven el pas.

Però alguna cosa em deia que la bellesa no havia marxat mai d'aquell racó on la vaig conèixer.