M'allunyo lentament d'aquell camí tot erm i polsegós,
inerme

Lloses de pedra sobre les hores del camí de la vida


I, assedegat,
llisco damunt la rosada clivellada pel primer raig de llum


Un matí,

on la remor es confon amb la sorra menuda de la platja,
amb el cant de l'ocell dalt la branca, i que es mou

en el gentil vaivé del teu somriure,
en la pluja d'estiu al contrallum dels arbres,
en la tranquil.la quietud d'una petita estança

I m'agombola,

l'acord de la nota que no volia ressonar a deshora
i la finestra blanca, i el carrer,
i el jardí de la casa veïna i la tauleta,

on viuen els records - tres o quatre, potser -
i un got de fruita fresca ran de llavis