He sentit un estossec lleu, curt i repetitiu. Encara no s'havia fet de dia a l'antiga ciutat on vares viure. Hi he arribat doncs, quan encara era fosc. Un bri d'aire agitava els estors de l'entrada a la casa. Silenciosa encara, densa, traspuava l'aroma del perfum que poques hores abans havia omplert l'estança. Les llaçades de la tela de lli, o potser d'un cotó teixit amb molta cura que hi ha just al darrera la porta, em dónen la benvinguda amb una dansa sinuosa, elegant.

He arribat d’un viatge llarg i fatigós, gosaria dir immerescut, innecessari. Gairebé ja al final, quan l’equipatge era a punt de perdre’s per sempre enmig d’una mar remoguda i inquietant, he reconegut aquella dona que va morir fa anys en un poblet llunyà. L’havia cercat durant tot el trajecte sense saber ben bé a qui buscava, i quan l’he vista apropar-se, finalment despullada de tot el que va ser, no m’he volgut fer enrere. Ha fugit enrabiada, vençuda.
Aleshores t’he cercat, i ploraves en un racó del pati d’una petita casa, a l’empara d’un arbre centenari. El teu plor contingut m’ha guiat, i els teus ulls assenyalaven el camí del retorn, i aquesta casa.

Sento el perfum, s’escola per la porta tot deixant amarats els teixits, s’escampa carrer enllà. Encara dorms. Els primers passos em porten fins un espai on les parets són pintades al fresc, de color porpra fosc amb unes franges blanques i al bell mig, un sinuós trespeus de ferro sosté una conca de marbre transparent, d’aquell groc imprecís i llum brillant que s’esmuny i acoloreix l’espai.

Les cortines juguen a estampir ombres sobre els murs de la casa.

L’estança principal m’acull amb un terra trenat d’espart polit i una paret on el blau fosc es confòn amb el verd maragda i el gris clar, on el pinzell ideava filigranes amb els colors abandonats pels núvols després de la tempesta. Al fons, una banqueta tapissada amb una pell gruixuda revestida de seda d’un vermell carmesí.

Sento la teva veu talment haguessis marxat d’aquella casa fa cosa de molts anys. Les teves passes – camines encara en la penombra de l’albada – m’han portat fins aquí. Tanques la porta. Ja no circulen ni l’aire ni l’aroma de la nit, ni dansen els estors.

Poc després he vist tancar-se una vella ferida. Marxaves lluny, fins entrada la nit.