10 de febrer 2009



Sota la llum hal.lògena el moment ha estat especialment intens, com breu. Assaboria el color dels seus ulls sense detalls i volgudament ebri, seguint un fil inexistent entre dos punts de llum que aprofiten el temps fugaç de la foscor fins assaborir-lo com la mel que es fon quan la cullereta entra en contacte amb l'aigua tenyida d'un aroma remotament exòtic.

La resta de les hores i del dia no són res. Ara només en resta el misteri rera el preuat silenci, la pluja persistent, la fosca i, desert, el carrer.