Em colpeixes. La teva sobtada presència a mig matí, al carrer, m'ha tornat a deixar sense sang a les venes. Ha estat un sol instant, el temps just per adonar-me que el caminar pel món és alguna cosa més que fressar un camí conegut i creuar -i potser saludar- les cares conegudes, els veïns.

No havies arribat mai a les pàgines d'aquest racó de món.

Una vegada et vares tirar de cap a l'aigua, ho recordo. Era tan freda que et va fer somriure i vares decidir no sortir-ne mai més, també ho recordo. El teu escalf era tan gran que podia desglaçar tot el que t'envoltava, i des d'allí, reparties petites gotes de perfum cada vespre, o de rosada quan senties l'arribada de la llum del matí. I cap a mitja tarda oferies una gran varietat d'infusions acabades de fer a tots aquells qui trepitjaven l'aigua i acovardits, fugien.

Una vegada parlares de la mort amb un home que era a punt de morir i va reviure.

El que no sap ningú, que només tu, és que a les nits surts de l'aigua i t'aclofes entre les fulles blanques,

I camines seguint un fil de plata en forma de cadena al final de la qual hi brillen cristalls immaculats, plens de saviesa.

Alguns matins, en Jordi esmorza un croissant calent amb xocolata, acompanyat d'un té. Sol entrar al menjador just al moment en què l'infal.lible presentador dels matins de TV3 ens desitja bon dia.


Minuts després... *

Cliqueu per ampliar la imatge (impressiona de debó)

* no se'n coneixen antecedents

Tinc tres posts gairebé enllestits i a punt de penjar, però no sé per quin començar:

- El balconet suís (una història gairebé d'amor)
- La banya de croissant (tan curt com al.lucinant)
- Paisatges on board (assaig de prospectiva)

Algú seria tan amable de proposar-me per quin començo?

T'havia deixat aparcat un momentet de res, com aquell qui para a la cantonada i somriu tímidament al guàrdia que fa veure que no el veu, i tot plegat per anar a buscar una barra de quart.

Tinc febre. El cap de setmana m'ha regalat un final de setembre enfebrat on només sé buscar espais de silenci absolut. La veïna de dalt mou algun que altre moble, i què hi farem. Aprofitaré per actualitzar el comptador de l'esquerra, que saltarà fins a un tres de curta durada. Ja falta poc, molt poc.

Quan vaig sortir del forn el pa era calent i la punta de la barreta era fina i torrada, just al punt. Provocació absoluta. Sortia pel capdamunt de la coixinera de roba. Incomptables, incomptables les mirades furtives que es va guanyar en poc temps. Fins i tot un amic em va aturar a mig carrer. Però el meu crostonet va arribar a casa sa i estalvi, fins que a l'hora de dinar algú el va fer cruixir amb deler. A plaça encara se'n parla.

Vaig anar menjant una mica de pa cada dia, però no era el mateix. Aquella barra de quart m'havia deixat una petja inesborrable. A la platja, en una dia d'agost, vaig veure una cosa semblant, però no. I em vaig tirar a l'aigua per refrecar una mica les idees fins que una meduseta me'n va passar bon compte.

Havia aparcat el cotxe al capdamunt del carrer, allí on comença el camí de la casa abandonada. Ja no hi quedava res. Quan recuperi l'ordinador mig mort que tinc a la uvi us portaré la darrera fotografia del curs passat. Una fotografia familiar. Plovisquejava, i des del volant vaig arribar just a temps de fer una instantània que em va accelerar les busques del rellotge. Era l'hora tant de temps esperada i temuda.

El despatx s'il.lumina amb la llum del matí. Un moment ben estrany per escriure. Fa un parell de dies vaig reprendre l'ofici de lector. Fins que un text breu i concís em féu somriure.

M'he passat el mes de maig als núvols. És un dir, naturalment, malgrat haver-hi un rerafons de veritat silenciosa.

Progressivament esdevingut un verb intransitiu -diu que hi ha d'haver de tot- he anat al camp a collir unes quantes maduixes i n'he tornat amb el cabasset ple de cireres, arrecades de tres o quatre flors exquisites, gustoses i lluents. Deixades sobre la taula del menjador - una taula molt bonica on acostumem a menjar sense estovalles perquè la fusta és material noble i fa goig recolzar-hi directament l'avantbraç i assaborir així la seva calidesa - han acompanyat uns dies de collita fructífera.

Observava encuriosit l'esdevenir de les coses i que de tant en tant m'arrossegava a prendre-hi part, i sense queixar-me ni plorar ni res de tot això m'anava embrancant en el ball de tocava fins que la música deia prou i tornaven el silenci i la pau, que si els cerques i els vols, arriben com ocells voltant en espiral sobre el teu cap i s'hi ajaçen plàcidament sense que ni tan sols els notis les ungles. Són ocells de plomatge lleuger i que sents pel carrer a totes hores maldant entre el brogit barroer d'un dia qualsevol, però que hi són, i tant que hi són.

He acabat d'omplir una nova llibreta de les anotacions que faig cada matí a trenc d'alba. L'havia comprada a l'estanc fa un mes i escaig. Gairebé mai en rellegeixo res. Recordo vagament alguna història fruit d'algun somni estrany que ha entrat a visitar-me poca estona abans del punt de les sis del matí. A vegades, arriba fins al forn i es barreja distret amb el pa acabat de fer que surt a carretades i sembla posar-se tot sol a les prestatgeries. L'olor del pa calent, amb alguns d'aquells matins encara foscos i humits d'aquest maig, es fa sentir de lluny. Alimenta els somnis que no deixo de petja i que retrobo a les portes de l'estiu sobre la taula de fusta en forma d'arrecades, joies que contemplo quan adornen els llavis dels ocells que se les mengen complaguts abans d'emprendre el vol.

Aquest maig he imaginat, també, alguns contes i també un parell de guions que semblen sortits de la vida mateixa. També era com un conte, la vida d'aquell home que vaig imaginar un dia i encara no té nom, i era un home educat i discret, potser un pèl distant, però algú deia que li havia sentit la veu i que era agradable. Acompanyava sovint un home desvalgut i ja gran que no volia discursos sinó tan sols una mica de pau al seu voltant.

Potser mai arribarem a saber del cert que se n'haurà fet, de tot plegat. I mentrestant tornarem tots els matins al forn a buscar el pa calent tot passant pel cafè, amb la llibreta de tapa dura a la butxaca i el Pilot negre agafat al trau de la camisa.

I sortirem a saludar el veïnat, que fa bon dia.