El concurset

Fa uns dies, Mae va convidar els seus lectors a participar al concurset que ella s'havia empescat. Es tractava d'enviar-li un fragment literari, en prosa o poesia, en català o en castellà. Un fragment que havíem d'escollir d'entre les nostres lectures, i que ens agradés especialment.
Mae especificava que faria una lectura de tot el material rebut, i que atenent al seu criteri personal, escolliria el que més li agradés. El guanyador rebrà uns mitjons de punt teixits per ella mateixa. Si sou aficionats al punt, no deixeu de visitar la seva pàgina i tots els enllaços sobre el tema. Apart, és una fil.lòloga que de llengua en sap un niu.

Total, que avui -segon aniversari del su personalíssim blog- ha penjat la llista dels onze finalistes d'entre els 53 textos que ha rebut, d'entre ells, el que li vaig enviar. I per a qui en tingui curiositat, és aquest:

"En Selim ve al jardí per les mimoses i per xerrar una mica del seu país on la gent va descalça i per això tenen ganes de conversar.
Si et poses sabates no parles, això és el que pensa de nosaltres. Sense la planta del peu nua sobre la terra, estem aïllats, diu la seva llengua, que deu tenir dins una espina de plata per sonar d'aquesta manera.
Tens raó, dic, més raó que un sant: tota la nostra història és una sabata que ens separa del terra del món. Sabtata és la casa, el cotxe, el llibre. Amb cavil.lacions tan enrevessades em vénen ganes de somriure: què t'empatolles, jardiner?
Li pregunto on viu, amb la idea d'oferir-li una habitació. Contesta que s'està en una casa abandonada, sense porta ni finestres, i això per ell compta molt"

Erri de Luca: Tres Cavalls
Empúries, 2001


Enhorabona per la iniciativa, Mae, una bona manera de compartir gustos i lectures. I a veure qui s'emporta els mitjons....