Fa un parell de setmanes em va venir a veure un home ja molt gran. Portava una petita carpeta a les mans, plena de papers esgrogueïts pel temps. En va treure un parell, i em va dir:

- Té, Martí, crec que això et farà il.lusió de tenir. Jo ja no en faré res, i tampoc voldria que es perdés.

Vaig agafar aquells dos petits fulls de paper, i me'ls vaig mirar amb tota cura. No els havia vist mai. Ell els havia guardat durant tots aquells anys, potser com una llunyana il.lusió mai perduda del tot.

Estatut de Núria, 1931-32.

Em va sorprendre de debó que algú hagués anat a remenar els papers de tota una vida per buscar aquella papereta. I em va explicar que recordava, a grans trets, com l'Estatut que es va votar el 1931 va ser objecte d'unes esbatussades impressionants al Parlament de Madrid, i com en va tornar, aprovat i també substancialment rebaixat, el 1932.

L'altre paper, de la mateixa mida, era aquest:




Em va donar la mà i va marxar caminant a poc a poc, sense dir res.