Vint-i-set minuts

Hi ha una figureta de porcel.lana blanca que representa dues persones, una d'elles asseguda. Està situada en una prestatgeria de color de fusta clara que fa cantonada al fons de la sala de parets vermelloses, al costat del finestral que dóna a la terrassa. Les margarides han florit, sí, aquesta primavera.

A l'altre costat, un passadís, i al fons, una finestra per on discorren multitud de persones i escenes, algunes en primer pla, d'altres en grups que s'acosten i s'allunyen en una mena de diorama urbà convertit en un caos desconcertant. I just a l'altra banda, un altre passadís amb una balconada oberta, amb unes cadires de respatller de boga molt còmodes, en un ambient relaxat i confortable.

I allí veig l'Arnau i en Roger, són uns xicots d'uns vint anys. L'Arnau conserva la mateixa mirada de quan era petit, en Roger el veig més de passada, com si volgués passar desapercebut.
En Joan i tu entreu i sortiu contínuament de la saleta de les cadires, i de tant en tant mireu cap a l'escena central sense parar-hi gaire atenció. T'adones que la figureta del prestatge s'ha mogut de lloc, la busques i la tornes a col.locar bé.
.
Després, amb en Joan, pugeu a un vehicle gris platejat, i aneu marxa enrere a tota velocitat sense parar de riure. Quan el cotxe ha parat, la vostra imatge s'ha fos dins el paisatge. L'Arnau i en Roger caminaven a poc a poc. En Roger, no l'he tornat a veure més.